Actualitat

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, s’ha adreçat a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública per a demanar-li que «encamine les seues actuacions a la dotació dels mitjans personals i materials» que permeten atendre la demanda que hi ha de tractaments de reproducció assistida per ovodonació.

Així conclou la resolució del defensor del poble valencià a la queixa presentada per una dona que, després de sotmetre’s al primer cicle de tractament de fecundació in vitro (FIV) i obtindre un resultat negatiu, li van cancel·lar els dos intents restants sense que l’afectada entenguera ben bé perquè. Segons l’informe mèdic al qual el Síndic va tindre accés, el tractament d’estimulació ovàrica va finalitzar amb l’obtenció d’un únic ovòcit que no va fecundar. A causa d’aquesta baixa resposta ovàrica i d’altres exploracions complementàries efectuades pels facultatius, li van recomanar recórrer a l’ovodonació o a l’acumulació d’ovòcits per a DGP, i la van informar que, actualment, no hi ha «aquestes possibilitats» en el sistema valencià de salut.

Estan començant a arribar al Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana casos semblants. I és que, de la informació remesa per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública en les diverses queixes tramitades per aquesta institució es dedueix que actualment no hi ha cap centre sanitari públic ni privat concertat per la Generalitat que aplique la tècnica de fecundació in vitro per ovodonació. Segons el Servici de Comunicació i Atenció al Pacient de la Conselleria, aquesta tècnica no és viable, principalment, per l’absència de donants i per la manca d’adequació d’instal·lacions per a aquesta finalitat.

L’ovodonació és un tractament de reproducció assistida que actualment permet a nombroses dones ser mares quan no els és possible a partir dels seus propis òvuls. Les principals causes per les quals es recorre a aquesta tècnica són: malalties cromosomàtiques, antecedents de quimioteràpia o radioteràpia, resposta ovàrica baixa, mala qualitat ovocitària, etc. Siga quin siga el motiu per a triar aquesta tècnica, no és fàcil enfrontar-se a la decisió de recórrer a ovòcits donats per a assolir la maternitat. Tot i amb això, en els últims 10 anys han augmentat significativament els tractaments d’ovodonació a Espanya, principalment en clíniques privades.

Per al Síndic, l’Administració sanitària ha de donar resposta a les noves necessitats de la societat valenciana en l’actual context social, en el qual: existeix un evident increment de parelles i dones amb problemes per a concebre; el fet que s’hi produeix un retard de la maternitat per raons econòmiques, laborals i que s’escapen moltes vegades de la voluntat de les afectades és una realitat indiscutible; i com a conseqüència hi ha un descens de la natalitat i un envelliment de la població.

Encara que aquesta institució reconeix els esforços fets per la Conselleria de Sanitat Universal en l’àmbit de la reproducció assistida, considera oportú seguir incorporant els avanços en medicina reproductiva, com ara l’ovodonació, en la sanitat pública. «El dret legítim de les persones a veure satisfeta la seua il·lusió d’una maternitat o paternitat responsable i desitjada no pot ser limitat pels problemes de falta d’infraestructures o, en altres paraules, per culpa de desajustos entre la demanda i l’oferta de la prestació», raona el defensor en la seua resolució.

Consulteu la resolució del Síndic sobre aquesta qüestió.