Actualitat

Més mesures contra l’assetjament escolar per a l’alumnat amb NEE i que es revisen els requisits necessaris perquè aquest col·lectiu puga obtindre els títols d’ESO i FP

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, acaba de publicar una resolució sobre l’atenció que rep l’alumnat amb necessitats educatives especials per causes psíquiques en l’etapa d’educació secundària obligatòria. El defensor valencià dicta nou recomanacions en la resolució, que van dirigides a la Conselleria d’Educació, la de Sanitat i la d’Igualtat, a fi de millorar l’atenció integral d’aquest col·lectiu d’alumnes i proporcionar-los els suports necessaris per a fer efectiu el principi d’igualtat d’oportunitats i el seu dret a una educació inclusiva de qualitat.

D’acord amb les dades facilitades per la Conselleria d’Educació (ÍTACA), durant el curs 2016/2017 en els instituts d’educació secundària de la Comunitat Valenciana es van comptabilitzar un total de 2.453 alumnes amb necessitats educatives per causes psíquiques (amb diagnòstic TDA-H, TGD, TEA, etc.). Es tracta de menors que es troben en aules ordinàries de secundària amb greus dificultats afectives, psicològiques i d’aprenentatge, i que sovint són considerats un col·lectiu “invisible”.

MAJORS ÍNDEXS D’ASSETJAMENT ESCOLAR

Una bona part d’aquests menors són víctimes d’alguna forma d’assetjament escolar. Es tracta d’un assumpte molt seriós que preocupa tant les seues famílies com les associacions de suport. I és que, si les xifres del bullying són ja habitualment prou elevades, quan parlem d’adolescents amb diversitat funcional aquestes xifres augmenten molt més encara.

El Síndic de Greuges fa seues les reivindicacions d’aquestes famílies que consideren prioritària una actuació preventiva i la supervisió del professorat i del personal no docent. Per a aquests professionals reclama més formació i sensibilització en l’atenció a la diversitat, a fi d’assolir competències necessàries per a identificar i actuar davant de comportaments abusius envers aquests menors, tant en classe, com en espais no estructurats com ara el pati, l’autobús escolar, el menjador, les excursions, etc. En aquest sentit, el Síndic demana a Educació més mesures per a lluitar contra l’assetjament escolar, una protecció suficient per a l’alumnat amb NEE i, alhora, el manteniment de la seua inclusió en el sistema educatiu general.

FACILITAR L’OBTENCIÓ DELS TÍTOLS D’ESO I FP

Un altre tema que preocupa les famílies que tenen adolescents amb necessitats educatives especials és el fet que no obtinguen el títol de l’ESO com a conseqüència de la seua adaptació curricular. El Síndic considera que quan es nega el títol d’ESO a aquests xiquets i xiquetes, se’ls estan tancant totes les portes per a continuar formant-se i sols els resta el centre d’adults com a via única. Justament per això, insta l’Administració educativa a revisar els requisits que proporcionen la titulació de l’alumnat amb NEE, tant en l’ESO com en la Formació Professional, amb l’única finalitat de facilitar la seua integració social i laboral. El defensor és partidari de realitzar ofertes adaptades als perfils d’aquest alumnat i respectar els principis d’inclusió i igualtat en l’atenció a la diversitat.

PROTOCOLS DE COORDINACIÓ ENTRE EDUCACIÓ I SANITAT

Cholbi també al·ludeix a la necessitat d’invertir en la salut mental de la infància i de l’adolescència amb la col·laboració i participació de totes les administracions implicades, especialment Educació, Sanitat i Igualtat. La coordinació entre escola, servicis socials i atenció primària de salut mental ha d’estar ben sistematitzada per a intervindre de manera integral.

És per això que urgeix que es posen en funcionament els protocols de coordinació interdepartamental que l’Administració està elaborant per a atendre menors que cursen educació obligatòria i que poden presentar indicis de malaltia mental o símptomes importants d’aquesta, encara que no estiguen diagnosticats.  És una iniciativa que el Síndic considera molt positiva, al mateix temps que proposa més protagonisme de les famílies a l’hora de participar en tots els processos que afecten els seus fills i filles amb necessitats educatives especials.

I és que de les dades que s’aporten en l’Estratègia Autonòmica de Salut Mental es desprén  que abans dels 14 anys ja han aparegut la meitat dels problemes de salut mental i als 17 anys el 70 per cent. A més, els problemes de salut mental en la infància i l’adolescència tenen índexs molt elevats de problemes mentals en la vida adulta.

Vegeu la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.