Actualitat

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha resolt la queixa presentada per un alumne que denunciava que la Universitat de València li havia denegat l’admissió a través de la quota del 5% reservada per a persones amb discapacitat.

Segons les dades analitzades pel defensor del poble valencià, este estudiant té reconegut un 10% de discapacitat. No obstant això, ha presentat informes mèdics i psicopedagògics de l’IES on va cursar estudis anteriorment, que acrediten àmpliament les necessitats educatives especials permanents que requerix.

El Síndic basa la seua recomanació en la normativa vigent que regula els processos d’admissió dels ensenyaments universitaris (article 51, Reial Decret 1892/2008), la qual establix la reserva d’un 5% de les places disponibles per a dos grups d’alumnes: per als qui tenen reconeguda una discapacitat igual o superior al 33% i, independentment del grau, per a aquells amb necessitats educatives especials permanents associades a circumstàncies personals de discapacitat, que durant la seua escolarització anterior hagen necessitat recursos i suports per a la seua plena normalització educativa.

Per la seua banda, el promotor de la queixa va acreditar davant de la Comissió Gestora de Processos d’Accés i Preinscripció Universitària de la UV que pertanyia a este segon supòsit. Per a això va aportar els informes emesos per l’IES on va estudiar durant els últims anys. De fet, la mateixa Universitat li va concedir un 25% més de temps i la possibilitat de fer les proves PAU en l’aula d’incidències, a causa de la seua condició. A més, la mateixa Unitat d’Integració de la Universitat, després de comprovar la documentació aportada, li reconeixia el dret a certes adaptacions a causa de les seues necessitats educatives especials (lloc reservat, intermediació amb el professorat i disposició de més temps en els exàmens).

Per la seua banda, el Síndic considera que esta norma incorpora en la seua redacció este segon supòsit justament per a emparar aquells alumnes que no arriben al 33% de discapacitat, però que tanmateix necessiten atencions especials en l’educació. D’esta manera, s’hi inclouen altres alternatives de discapacitat relacionades amb l’atenció i l’aprenentatge, i que no es poden encotillar en el mesurament ordinari del grau de discapacitat que es fa.

En la resolució, Cholbi matisa que l’accés a la quota del 5% a través d’esta segona via exigix acreditar fefaentment estes necessitats, a fi que no esdevinga una via d’accés en frau de llei. Per això, la mateixa norma detalla que estes necessitats educatives hauran de ser: especials, permanents, associades a circumstàncies personals de discapacitat, i que durant la seua escolarització anterior haja necessitat recursos i suports per a la seua plena normalització educativa.

Per tot allò que s’ha exposat, el síndic recomana a la Universitat de València que reconsidere la situació d’este estudiant en particular, tenint en compte tota la documentació aportada i que, de manera general, es valore la distinció de les dues vies d’accés, i que no s’impose el reconeixement d’un grau de discapacitat del 33% sobre l’altra via d’accés, és a dir, la de les necessitats educatives especials permanents.