Actualitat

En estos casos l’Administració ha d’oferir algun dels mecanismes alternatius previstos expressament en la Llei de funció social de la vivenda (LFSV)

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, s’ha dirigit a la Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda per a recordar-li l’obligació legal d’oferir una solució efectiva i real a les necessitats residencials dels ciutadans valencians. És a dir, que davant de la manifestació d’una necessitat de vivenda degudament acreditada, l’Administració ha de facilitar un allotjament concret o els recursos econòmics per a garantir el dret a la vivenda, tal com reconeix la Llei de funció social de la vivenda.

Esta institució va iniciar la seua investigació després de la queixa d’una persona que denunciava la demora de la Conselleria a resoldre la seua sol·licitud d’adjudicació de vivenda de febrer de 2023. Malgrat el temps transcorregut i una resolució del Síndic, que va ser acceptada per esta administració, continuava sense rebre cap resposta ni recurs amb el qual satisfer la seua necessitat de vivenda. Tot això quan, a més, des de l’Ajuntament de Santa Pola s’havia informat l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVHA) de la seua situació d’emergència residencial.

L’informe remés per l’Administració al Síndic concretava que des de l’EVHA només es tramita l’adjudicació de vivendes que pertanyen al patrimoni públic de vivenda de la Generalitat. Davant de l’absència de vivendes a adjudicar, el document puntualitzava que «l’adjudicació d’una vivenda és una de les alternatives per a resoldre la necessitat de solució residencial (…). La resta de possibles solucions residencials arreplegades en la llei no són competència d’esta entitat, i han de canalitzar-se a través dels servicis socials d’on residisca la unitat de convivència».

En la seua resolució, Luna recorda que el dret a la vivenda constituïx en la nostra comunitat autònoma un autèntic dret subjectiu de la ciutadania valenciana, i no tan sols un objectiu programàtic de la política social i econòmica. Per tant, les administracions públiques amb competència en la matèria tenen l’obligació jurídica de garantir la satisfacció d’este dret. Una obligació especialment qualificada en el cas de persones que pertanguen a unitats de convivència que no puguen accedir a una vivenda pels seus propis mitjans en el mercat.

En este sentit, el Síndic insistix que l’absència d’una vivenda pública lliure per a adjudicar a la unitat de convivència no pot convertir-se en una causa que demore (indegudament) la satisfacció del dret a la vivenda de què són titulars les ciutadanes i els ciutadans valencians, i s’ha de recórrer, d’ofici, a concedir algun dels mecanismes alternatius expressament previstos en la Llei de funció social de la vivenda.

El Síndic també recomana a l’Administració autonòmica que adopte mesures concretes per a revertir la situació d’absència de vivendes públiques amb la finalitat de posar-les a la disposició dels ciutadans en situació d’exclusió o emergència social.

Consulta la nostra actuació en este expediente.