Actualitat

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha lliurat hui al president de les Corts, Enric Morera, un informe especial sobre la situació de l’habitatge públic a la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un estudi monogràfic que analitza de manera aprofundida el panorama actual de l’habitatge gestionat per les administracions públiques ─principalment la nova Entitat Valenciana de l’Habitatge i Sòl (antiga EIGE) i ajuntaments─ per a finalitats socials, és a dir, per a atendre els col·lectius més vulnerables i en risc d’exclusió social.

El document també avalua en profunditat la problemàtica de la pobresa associada a l’habitatge en les llars valencianes. Tot això amb una anàlisi de dades desagregades geogràficament per províncies i zones. El document quantifica el parc d’habitatge públic, la seua distribució espacial i el seu ús. També detalla les principals característiques de la població demandant d’habitatge públic, la seua zonificació i estratificació, com també un estudi de les condicions, característiques i ubicació dels habitatges públics que donen satisfacció a aquesta demanda.

Per a la recopilació de les dades publicades en aquest informe, el Síndic ha comptat amb la participació de l’Institut d’Economia Internacional de la Universitat d’Alacant. L’equip dirigit per la professora Paloma Taltavull s’ha encarregat de realitzar un profund estudi econòmic, sociològic i estadístic que constitueix el fonament de les recomanacions amb què el defensor del poble valencià conclou l’informe.

CONCLUSIONS

La principal conclusió del treball és que el parc d’habitatge públic és insuficient per a atendre la demanda d’habitatge dels col·lectius més desfavorits, especialment en una etapa de crisi. L’accés a un habitatge digne continua sent en l’actualitat una de les principals preocupacions de la societat valenciana, i així ho constata el Síndic a través  de les queixes rebudes per la ciutadania sobre aquesta matèria. Més enllà del nombre ─que oscil·la entre les 100-150 queixes anuals─ el defensor destaca la gravetat de les situacions denunciades. La majoria fan referència a la desprotecció de famílies que no poden accedir a un habitatge pels seus propis mitjans i que esperen durant anys l’adjudicació d’un habitatge social, però que sovint no se’ls facilita un recurs d’emergència alternatiu, ja que en general no existeix.

Tot i estar reconegut en la Constitució i en les lleis que desenvolupen aquesta matèria, el  gaudi efectiu del dret a l’habitatge dista encara de ser real. En aquest sentit, la crisi econòmica ha evidenciat i ha potenciat les mancances estructurals que presenten les polítiques públiques en aquesta matèria, i ha col·locat moltes persones en una situació d’extrema pobresa i de privació dels drets més fonamentals en haver perdut el seu habitatge com a conseqüència de les dificultats financeres.

La política d’habitatge a Espanya i a la Comunitat Valenciana ha prioritzat tradicionalment l’accés de les classes mitjanes a l’habitatge en règim de propietat (HPO), davant de les polítiques d’accés en règim de lloguer. No obstant això, el Síndic porta anys insistint en un enfocament més social de la política d’habitatge que facilite l’accés a un habitatge digne als col·lectius més vulnerables i en risc d’exclusió social.

PARC PÚBLIC D’HABITATGE A LA COMUNITAT VALENCIANA

L’informe del Síndic quantifica el parc d’habitatge públic a la Comunitat Valenciana en unes 66.000 unitats. D’aquestes, el 54% es troba sota la gestió de la nova Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (antiga EIGE) mentre que la resta es trobaria sota la gestió d’instituts de l’habitatge en les principals ciutats i/o directament gestionades pels ajuntaments. No obstant això, no hi ha un cens oficial en què es comptabilitze el nombre real d’habitatge social gestionat per les diverses administracions públiques, cosa que el Síndic troba a faltar i considera necessari, ja que ajudaria a prendre decisions de construcció i assignació amb més precisió i equitat. A més, insisteix en el fet que aquest cens o registre hauria de ser dinàmic, públic i accessible a tota la ciutadania valenciana.

De les 66.000 unitats, el 94% estan ocupades i hi ha un romanent que oscil·la entre el  4%-5% d’habitatges buits, per rehabilitar i/o per recuperar. Aquest percentatge representa aproximadament uns 3.500 habitatges per a tota la Comunitat Valenciana, que podrien ser efectivament utilitzables per a cobrir necessitats sobtades d’habitatge. Aquesta xifra resulta insuficient per a cobrir les necessitats d’habitatge que es continuen produint com a resultat dels processos de llançament de les llars i dels nivells de pobresa resultants de la crisi.

En aquest sentit, l’informe del Síndic considera que són unes 7.100 les llars que es troben en el límit de la pobresa en habitatge, és a dir, que en qualsevol moment i davant de qualsevol canvi negatiu en les seues condicions econòmiques podrien requerir suport públic immediat. Per tant, el dèficit d’habitatge públic sobre els habitatges computats existents per a atendre noves demandes d’urgència estaria aproximadament en 3.700 unitats, que es concentrarien principalment a la província d’Alacant i la de València, bàsicament a les capitals.

No obstant això, si s’amplia el còmput de necessitats a les llars en risc, és a dir, aquelles que assumeixen uns pagaments per habitatge excessius en relació amb la seua renda (població en “estrés d’habitatge”), una eventual contracció del cicle econòmic podria provocar que aquestes llars es quedaren sense habitatges i conseqüentment que augmentaren les necessitats d’habitatge a xifres superiors a les 20.000 unitats. Sobre aquestes dades, l’informe destaca que hi ha un desajust territorial entre la demanda i l’oferta d’habitatge públic en detriment del sud.

HABITATGE I POBRESA

L’informe revela que l’impacte de la crisi sobre la pobresa ha sigut molt més sever arreu de la Comunitat Valenciana que a la resta d’Espanya. Aquesta pobresa es troba directament associada a la pèrdua d’ingressos i la incapacitat de cobrir les necessitats fonamentals de la llar. El nombre de llars sense ingressos va arribar a un màxim en 2013, amb un total de 44.028 llars registrades per l’ECV.

La proporció de llars pobres a Alacant és superior a la mitjana de la Comunitat Valenciana i se situa al voltant del 22% en tot el període; a València, la proporció és inferior a aquesta xifra (16.5%), i Castelló és la província en què la propensió a la pobresa s’accelera sobtadament després de l’impacte de la segona onada de la crisi econòmica, cosa que es reflecteix en el nombre de llars pobres, que s’eleven des del 17% fins a quasi el 30% en 2013.

Com a resultat d’aquests nivells d’empobriment i desajustos econòmics, una part rellevant de famílies valencianes va perdre el seu habitatge a través de desnonaments, llançaments i/o dació en pagament. Conseqüentment, la crisi ha provocat una variació en la fórmula de tinença de les llars valencianes, de manera que s’ha reduït el nombre de llars en propietat i ha augmentat el nombre de propietaris que paguen pel seu habitatge (rehipoteques o canvis d’habitatge) i el d’aquells que es troben en lloguer a preu de mercat.

Paral·lelament, la situació va generar un augment sobtat de la demanda d’habitatge social amb un parc públic que no va poder donar l’abast a tanta demanda. Amb això, part de les llars que per les seues condicions requerien un habitatge social han estat obligades a pagar preus de mercat.

RECOMANACIONS

El Síndic conclou l’informe especial amb setze recomanacions dirigides a la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori a fi que siguen estudiades, valorades i adoptades amb l’objectiu de garantir de forma real i efectiva el dret subjectiu a un habitatge digne.

Una de les principals recomanacions és incrementar el parc d’habitatge públic en lloguer, com també les dotacions pressupostàries per a fer efectiu el dret a l’habitatge  assequible, digne i adequat. També considera imprescindible comptar amb recursos d’emergència que permeten l’actuació immediata en els casos de pèrdua d’habitatge, mentre s’exploren altres actuacions més estables.

A l’empara de la Llei de funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana que va entrar en vigor fa a penes un any, el Síndic insta a posar en funcionament el sistema d’ajudes al lloguer i, així, abonar-les a aquelles persones a qui no es puga adjudicar un habitatge públic en lloguer per insuficiència del parc públic.

L’informe també posa de manifest la falta de dades reals sobre el parc públic d’habitatge a la Comunitat Valenciana ─que  en aquest treball ha sigut calculat amb mètodes estadístics─ i la tipologia i el nombre de llars demandants. És per això que el Síndic insisteix en la necessitat d’elaborar estudis amb dades fiables i exactes sobre l’oferta i la demanda actual i potencial d’habitatge públic, com també sobre la necessitat de comptar amb registres dinàmics, públics i accessibles que permeten conéixer amb precisió quins habitatges integren el parc públic, quina és la seua ubicació geogràfica i quin és el seu estat d’ocupació. Segons el defensor “aquests registres o censos permetrien prendre decisions de construcció i assignació amb més precisió i equitat”.

Finalment, la institució també subratlla que ha d’existir una relació directa entre la política d’habitatge i les polítiques socials, i apel·la a posar en funcionament programes d’acompanyament social als adjudicataris d’habitatge públic per a abordar la situació de pobresa que experimenta la llar demandant d’habitatge d’una manera integral (inserció social, laboral, sanitària, assumpció de dades associades a l’habitatge, etc.).