Actualitat

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha participat avui en la presentació de l’estudi Les urgències hospitalàries en el Sistema Nacional de Salut: drets i garanties dels pacients, que ha tingut lloc a la seu del Defensor del Poble, a Madrid. L’informe ha estat elaborat conjuntament per les institucions espanyoles de defensors del poble: el Defensor del Poble; el Defensor del Poble Andalús; el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana; el Valedor do Pobo de Galícia; el Diputat del Comú de Canàries; l’Ararteko del País Basc; el Justícia d’Aragó; el Síndic de Greuges de Catalunya; el Procurador del Comú de Castella i Lleó, i el Defensor del Poble de Navarra.

Actualment, els servicis d’urgències representen la principal via d’hospitalització. En este sentit, el nombre més gran de queixes que arriben als defensors està vinculat amb la saturació dels servicis i les conseqüències que això té en l’atenció als pacients. Es tracta d’una àrea assistencial que viu en un escenari de pressió assistencial constant.

L’estudi s’ocupa de tres objectius generals: la identificació dels drets i de les garanties implicats en l’assistència sanitària d’urgències i els estàndards d’aplicació; l’especial consideració de l’atenció a persones en situació vulnerable; i les reclamacions i els suggeriments de la ciutadania com a baròmetre del servici i com a eina per a millorar-lo.

Per a dur a terme este projecte, es va constituir un equip de treball integrat per personal de totes les institucions de defensors participants, la primera comesa del qual va ser completar un mapa de les queixes rebudes en el conjunt de les institucions. El format adoptat per a les reunions va ser de caràcter sectorial. Les persones i entitats invitades a participar en les reunions responen a principis de representativitat i pluralitat de totes les comunitats autònomes que, en tot cas, representen: professionals sanitaris d’urgències i emergències, gestors dels servicis de salut, i associacions i entitats de suport als pacients i usuaris.

L’estudi culmina amb 40 conclusions, i del contingut de cadascuna els defensors extrauran aquelles recomanacions que consideren oportú traslladar a les administracions corresponents, amb el propòsit de millorar allò que calga millorar.

Quant als recursos materials i humans, l’informe incidix en la necessitat de reconéixer l’especialitat mèdica i d’infermeria d’urgències i emergència, fet que ajudaria a millorar la qualitat assistencial, el funcionament dels servicis i l’eficàcia organitzativa hospitalària.

Així mateix, s’hi ha observat una dotació insuficient de plantilles titulars, que molt sovint és suplida amb metges residents que assumixen un excessiu grau de responsabilitat en l’activitat assistencial, sobretot en algunes franges horàries de la vesprada i la nit.

En relació amb els mitjans materials, l’estudi evidencia que la implantació de la història clínica electrònica i la compatibilitat entre les plataformes TIC dels diversos servicis de salut està encara incompleta, fet que afecta negativament els servicis d’urgències. De la mateixa manera, insta a millorar els procediments per a tramitar les queixes i els suggeriments dels pacients.

A més a més, els defensors consideren un fracàs del sistema l’atenció que es presta als pacients en fase terminal en els servicis hospitalaris d’urgència, atés que estes àrees no garantixen una mort digna, ni preserven el dol dels familiars i propparents.

Quant a l’assistència a persones immigrants en situació irregular, l’informe advertix que el dret a rebre una atenció sanitària d’urgència es troba dificultat, de vegades, per pràctiques administratives que generen inquietud i tenen efectes dissuasoris. A més, recorda que este dret no finalitza amb l’alta d’urgències sinó amb l’alta mèdica, és a dir, quan es resol el problema de salut que va donar lloc a la urgència.

Quant a l’atenció a les persones especialment fràgils (persones menors, majors, amb malaltia mental, en risc social, etc.), els defensors recomanen, com a mesura més eficaç, que estiguen acompanyades per familiars o propparents.

L’estudi invita a millorar els mètodes de triatge, com també a introduir programes de qualitat en l’àmbit dels servicis hospitalaris d’urgències, cosa que avui dia és una exigència legal i, alhora, una garantia del funcionament adequat d’estos servicis.

El contingut íntegre de l’informe es pot consultar en la nostra pàgina web: http://www.elsindic.com/documentos/408_Urgencias_definitivo.pdf