Actualitat

El Síndic de Greuges acaba de fer pública la seua resolució sobre acolliment familiar i residencial de menors de zero a sis anys a la Comunitat Valenciana. Una investigació que el defensor valencià va iniciar d’ofici després de l’entrada en vigor al juliol de 2015 de la nova legislació que regula el sistema de protecció a la infància i l’adolescència (Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol i la Llei 26/2015, de 28 de juliol).

De la informació remesa per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives en el seu últim informe al novembre de 2016 es desprén que a la Comunitat Valenciana hi ha un total de 426 famílies d’acollida per a xiquets de 0 a 6 anys, de les quals 80 estan disponibles per a acollir. No obstant aixòograve;, en el mateix document la Conselleria comunicava al Síndic que hi havia 83 menors en acolliment residencial (39 en la franja d’edat de 0 a 3 anys i els altres 44 en la franja de 4 a 6 anys).

D’acord amb l’Administració, la majoria d’infants tenen alguna necessitat especial o discapacitat (retards en el llenguatge, diversitat funcional, alteracions del son, trastorns afectius, conductes autolesives, etc.) que fa que necessiten una intervenció individualitzada, i és per això que la seua inclusió en programes d’acolliment familiar “pot resultar difícil o complexa”. Altres raons que al·lega la Conselleria per a tindre menors d’aquestes edats en acolliment residencial són: la unió amb el  grup de germans, el fet d’haver passat per fracassos en adopcions o acolliments familiars previs, la proximitat al domicili familiar, o bé perquè es tracta de bebés que estan amb les mares en centres de protecció, o perquè tenen un pronòstic clar de reunificació familiar. 

Sobre aquest particular, el Síndic recorda que la legislació vigent és contundent sobre aquesta qüestió i estableix que no s’acordarà l’acolliment residencial per a menors de tres anys llevat de casos d’impossibilitat, degudament acreditada. Arribat aquest cas, l’acolliment residencial d’aquests menors no podrà tindre una duració superior als tres mesos.

Tot i ser contrària a la legislació vigent, l’Administració admet que la mesura d’acolliment residencial de menors de 0-6 anys continua sent utilitzada. A més, en el curs de la tramitació de la queixa, el Síndic va visitar alguns dels centres en què es troben els menors d’entre 0-6 anys i va comprovar  in situ  que s’estaven produint ingressos prolongats superiors als previstos en la llei, com també el fet que cap dels menors tenia reconeixement oficial del grau de discapacitat (només en un cas s’estava preparant la documentació per a presentar-la en el centre de valoració) ni malaltia greu que requerira tractament mèdic especial; per la qual cosa de vegades el propi equip de centre no compartia que hi romanguera el menor ja que consideraven viable el seu acolliment familiar.

Per tot això, el Síndic ha recomanat a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives la revisió de tots els expedients de menors de 0-6 anys que actualment romanen en els centres de protecció, i que es promoga la finalització de l’internament a través de les mesures que escaiguen en cada cas (reagrupació familiar o acolliment familiar en les seues distintes modalitats). Cholbi també insisteix en la necessitat imperiosa de desenvolupar la modalitat d’acolliment familiar especialitzat com a forma de reducció i eliminació de l’acolliment residencial de menors de 0-3 anys i progressivament als menors de 4 a 6 anys. El defensor comparteix amb aquesta Conselleria que el disseny tècnic i l’aplicació pràctica d’aquesta modalitat són complexos d’aplicar i per això li suggereix que tinga en compte les regulacions i bones pràctiques dutes a terme en altres comunitats autònomes i que les adeqüe a la realitat de la nostra comunitat per a implantar-les.

En la resolució el Síndic aplaudeix la mesura adoptada per la Conselleria d’Igualtat d’equiparar les prestacions econòmiques assignades a les famílies acollidores, independentment que es tracte de família educadora o família extensa, com també l’augment pressupostari (aproximadament un 28% més que en 2016) per a aquesta partida en el pressupost del 2017. No obstant això, la institució considera que falta tractar algunes qüestions importants, i algunes amb caràcter urgent, com ara l’adequació de la normativa autonòmica a la normativa estatal en matèria de protecció a la infància i adolescència, o l’elaboració d’un pla autonòmic de protecció a la Infància, ja que l’anterior va deixar de tindre vigència l’any 2010.

Vegeu el contingut íntegre de la resolució del Síndic de Greuges sobre aquest assumpte.