Actualitat

El síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, ha presentat hui a Les Corts un informe monogràfic en què analitza en profunditat l’eficàcia dels recursos desenvolupats per l’Administració en relació a l’atenció a les dones i a les seues filles/s víctimes de violència de gènere. L’estudi unifica tota la informació sobre mitjans humans i materials, així com els dispositius amb els quals compta la Comunitat Valenciana, a hores d’ara, per a proporcionar a les víctimes de violència de gènere el desenvolupament d’una vida digna i al mateix temps protegir la seua integritat física, psíquica i emocional.

En el transcurs de la investigació, el defensor del poble valencià va sol·licitar informes a diverses administracions (conselleries, diputacions i ajuntaments) amb la finalitat de conèixer els recursos dedicats a la lluita contra la violència de gènere. De la mateixa manera durant aquesta fase, personal tècnic del Síndic va visitar vint-i-cinc centres d’atenció a dones en la seua diversa tipologia, i es van entrevistar amb un total de 150 persones entre responsables, treballadores dels equips d’atenció i usuàries d’aquestos espais, i tot això amb l’objectiu de saber com conviuen, com treballen, com se senten amb els recursos i servicis que s’ofereixen i conèixer de primera mà les seues necessitats i les propostes de millora.

La finalitat del treball del Síndic és ajudar a millorar les accions de l’Administració pel que fa a l’atenció integral a les dones víctimes de violència de gènere així com a les seues filles i fills. Amb aquest objectiu, el defensor del poble valencià conclou el seu informe amb un centenar de suggeriments i recomanacions, dirigides a la Delegació Especial del Govern contra la Violència sobre la Dona, a la Generalitat, a les diputacions provincials i als ajuntaments de més de 20.000 habitants.

LA MAJORIA DE LES VÍCTIMES SEGUEIXEN SENSE DENUNCIAR

Una de les primeres conclusions a què arriba el Síndic en el seu informe és que la majoria de les víctimes de violència de gènere segueixen sense denunciar la seua situació. Sobre aquesta qüestió el defensor afirma que “queda molt per recórrer mentre continuen produint-se assassinats, agressions, maltractaments, o mentre que les dones que es troben en aquesta situació no creuen que el sistema les protegirà i que ho farà amb eficàcia”.

Per aquesta raó, el defensor considera que la denúncia no ha de ser l’única porta d’entrada per a rebre protecció i ajuda, sinó que l’Administració ha de desenvolupar protocols mitjançant els quals les dones que per diverses raons no volen o no s’atreveixen a interposar una denuncia, puguen accedir a determinats recursos, ja siguen econòmics o d’índole psicològic-emocional.

RECOMENDACIONS A LA GENERALITAT

D’entre totes les recomanacions que el defensor valencià dicta a tots els estaments de la Generalitat, gairebé un centenar, destaca la petició realitzada a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública perquè s’implante online l’Informe Mèdic per Presumpta Violència de Gènere. D’aquesta forma, en temps quasi real, el jutjat podria activar el protocol corresponent si fóra necessari.

A la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, el departament amb un major nombre de recomanacions, li insta a crear dos nous Centres d’Emergència específics i independents, un a València i un altre a Castelló, ja que en l’actualitat solament existeix un dispositiu d’aquestes característiques a Alacant, amb dotze places per a dones i els seus fills/es. (El centre d’emergència és un recurs especialitzat de curta estada que ofereix acolliment a dones i als seus fills/es amb caràcter immediat, i que presta l’allotjament, la protecció i el suport necessaris així com la intervenció psicosocial adequada a través d’un equip de professionals).

De la mateixa manera recomana a aquesta Conselleria el desenvolupament d’una xarxa d’habitatges tutelats que preste assistència i atenció a les víctimes de violència de gènere i li demana que considere la “figura d’acompanyament” en dispositius residencials per a emparar la dona en els diferents tràmits i gestions que cal fer durant les primeres setmanes en els dispositius, tanmateix demana que es revisen els reglaments de règim intern dels centres pel que fa als incompliments per part de les dones usuàries i que implemente mecanismes per a conèixer el nivell de satisfacció de les dones.

En el marc de l’assistència jurídica gratuïta, el Síndic demana a la Conselleria de Justícia que implante, de manera expressa, les guàrdies corresponents al torn especialitzat de violència de gènere i que els Col·legis d’Advocats establisquen que aquest torn de violència es destine únicament a l’atenció de dones i menors víctimes de maltractaments, i que l’esmentat torn siga totalment incompatible amb l’atenció als agressors.

El síndic també recomana a Justícia la creació de la Unitat Integral de Valoració Forense a Castelló amb dotació de personal i de recursos materials, ja que en l’informe que va remetre la Conselleria indicava de manera expressa que la UIVF no existeix com a tal a Castelló.

SUGGERIMENTS A LA DELEGACIÓ ESPECIAL DEL GOVERN CONTRA LA VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA

Encara que l’Administració del Govern escapa de les competències del Síndic, aquesta institució ha considerat oportú realitzar alguns suggeriments bàsics a la Delegació Especial del Govern contra la Violència sobre la Dona i traslladar l’Informe a l’oficina del Defensor del Poble perquè, si ho considera oportú, transmeta aquestos suggeriments al Govern d’Espanya.

El Síndic considera necessari, i així ho recomana, que l’Ordre de Protecció per a la dona víctima de violència de gènere s’estenga a les filles i fills menors al seu càrrec (si no s’ha dictat una ordre de protecció expressa). De la mateixa manera aquesta institució demana que s’impulsen canvis legislatius per tal que, després de dictar-se l’Ordre de Protecció als menors, se suspenga automàticament la pàtria potestat al progenitor violent amb la finalitat de garantir la seguretat i el benestar dels menors. I és que per al defensor del poble valencià és inadmissible que les filles i els fills de dones maltractades necessiten l’autorització del maltractador per a rebre atenció psicològica o per a realitzar un canvi de centre escolar o sanitari.

A més, el Síndic demana que es publiquen en el Portal Estadístic de l’Observatori de Gènere les sentències fermes per maltractament i que s’establisquen drets econòmics d’orfandat per a les i els menors que queden orfes després de l’homicidi de la seua mare quan aquesta no fóra titular o beneficiària de la Seguretat Social.