Actualitat

Durant el 2017, el Síndic de Greuges va dur a terme un total de 30.136 actuacions en defensa dels drets de la ciutadania, 17.544 de les quals corresponen a queixes tramitades per la institució (17.505 queixes de part i 39 queixes d’ofici) i 12.592 a consultes ateses per la seua Oficina d’Atenció Ciutadana. Durant aquest període, el Síndic va dictar 6.476 resolucions per a millorar les actuacions i el servici oferit per l’Administració local i autonòmica.

Així ho recull l’Informe Anual 2017 de la institució, que José Cholbi ha lliurat hui al president de les Corts Valencianes, Enric Morera, i que posteriorment ha donat a conéixer als mitjans de comunicació.

Evolució del treball del Síndic

Una altra dada que cal destacar del document és l’important grau d’acceptació per part de les administracions públiques de les recomanacions o dels suggeriments dictats pel Síndic de Greuges durant el 2017, ja que d’un total de 6.290 resolucions contestades en el moment de redactar el present informe, se n’han acceptat 5.803, una xifra que representa un grau d’acceptació de 92,3%.

Quant a la procedència geogràfica de les queixes presentades, les dades són les següents: l’1,36% de les queixes procedeixen de la província de Castelló, el 35,99% de la província de València i el 62,65% de la província d’Alacant.

PRINCIPALS QUEIXES PER ÀREES

El 59% dels problemes investigats pel Síndic en 2017 estan relacionats amb la prestació de servicis públics bàsics de l’estat de benestar, és a dir, educació, sanitat, atenció a la dependència, servicis socials, infància, habitatge i igualtat.

Les principals matèries sobre les quals han tractat les queixes estudiades pel Síndic en aquest últim any són les següents:

• Educació, amb un total de 6.661 queixes, 5.765 de les quals corresponen a accions col·lectives a causa de la supressió d’unitats concertades de batxillerat en centres de la Comunitat Valenciana i la disconformitat amb el nou model lingüístic educatiu valencià conegut com “plurilingüisme”. També han arribat al Síndic les queixes per l’atenció deficitària a menors amb necessitats educatives especials, ja siga per falta de professionals d’audició i llenguatge, d’educadors o de professionals d’infermeria per a proporcionar els suports específics que requereixen.  Així mateix, també ens han arribat queixes pels problemes que plantegen els límits d’edat en l’escolarització d’alumnat amb necessitats educatives especials. Quant a l’educació infantil, les queixes més freqüents són a causa de la falta de personal per a resoldre els problemes d’higiene a les aules de 3 anys.

• En matèria de medi ambient la institució va tramitar un total de 2.891 queixes, 1.322 de les quals estaven motivades pel tractament d’aigües residuals a l’illa de Tabarca. També han sigut molt habituals les queixes de contaminació acústica per culpa de l’oci nocturn, els casals festers, els comportament incívic entre veïns, els sorolls del trànsit, etc. Altres queixes fan referència a problemes d’accés a la informació mediambiental, tractament d’emissions tòxiques i residus d’indústries, el pla eòlic, etc.

• En l’Àrea de Sanitat hem rebut un total de 2.290 queixes, 1.183 de les quals corresponen a l’actuació col·lectiva de pares de menors d’edat que es queixaven per la falta de desfibril·ladors i altres mesures d’atenció en relació amb les emergències sanitàries en les instal·lacions esportives on jugaven els seus fills.

• Unes altres queixes estan relacionades amb les llistes d’espera sanitàries, l’accés a tècniques de reproducció assistida, les infraestructures sanitàries, la salut mental infantojuvenil, els límits d’edat en els servicis d’atenció primerenca a menors i  la responsabilitat patrimonial.

• L’àmbit de trànsit acumula enguany un total de 1.808 queixes, 1.675 de les quals pertanyen a una acció col·lectiva per problemes a les avingudes Pérez Galdós i Giorgeta de València.

• Les queixes relacionades amb l’aplicació de la llei d’atenció a la dependència augmenten enguany fins a les 937 queixes. Les més habituals es refereixen als retards en el reconeixement de les prestacions reconegudes en aquesta llei. Així mateix, hem començat a rebre queixes relacionades amb els retards en l’enregistrament de sol·licituds per culpa de les conseqüències negatives que té per als ciutadans la discrepància de dates. També són freqüents les queixes en matèria de responsabilitat patrimonial per defunció de la persona sol·licitant de la declaració de dependència, una vegada excedit el termini legal per a resoldre la seua sol·licitud.

• En matèria de servicis locals ens consten un total de 937 queixes i la majoria ─706─ són una acció col·lectiva per l’absència de servici públic regular de transport entre l’illa de Tabarca i la península. La resta de queixes tenen a veure amb el subministrament d’aigua potable, la recollida de fem, el manteniment i l’ornament de vies públiques i espais urbans, el transport municipal i la gestió d’expedients sancionadors.

• Les queixes sobre ocupació pública fan un total de 338 i guarden relació amb els drets d’empleats públics, comissions de servici, integració de persones amb discapacitat en la funció pública, funcionaris interins, borses de treball, etc.

• En servicis socials hem rebut  281 queixes sobre: retards en la valoració del grau de discapacitat, renda garantida de ciutadania, famílies nombroses i monoparentals, famílies d’acollida, punts de trobada familiar, etc.

• Urbanisme acumula un total de 279 queixes sobre: accés a la informació urbanística, demores a l’hora de concedir permisos i llicències, obres il·legals, tramitació i aprovació de plans urbanístics i instruments d’ordenació, neteja i conservació de solars etc.

• En l’Àrea de Règim Jurídic hem rebut 253 queixes que versen sobre: transparència i participació ciutadana, bon govern, contractació, responsabilitat patrimonial, falta d’accés d’informació pública a regidors en l’oposició, etc.

• En hisenda pública consten un total de 157 queixes sobre: tributs gestionats per ajuntaments  (IBI, plusvàlua, taxa de fems, etc.) i també impostos gestionats per la hisenda autonòmica (impostos sobre transmissions patrimonials, impostos sobre successions i donacions, etc.).

• En relació amb els problemes d’habitatge públic es van presentar 133 queixes motivades a causa de les demores a accedir a un habitatge públic per part dels col·lectius més desfavorits, unes demores que duren anys en la majoria de casos.

QUEIXES D’OFICI

Respecte de les trenta-nou investigacions d’ofici obertes durant el 2017, la gran majoria estan relacionades amb els drets de persones o col·lectius en situació de desprotecció, en risc d’exclusió social o en situacions d’especial vulnerabilitat. Entre altres assumptes, enguany hem supervisat: l’atenció a menors extutelats; situació del centre de recepció de menors Alacant; la falta de docents en educació especial; l’atenció a la salut mental infantojuvenil; el funcionament dels punts de trobada familiar; l’atenció a les dones víctimes de violència de gènere; inspecció de centres residencials de persones majors; o la participació de menors estrangers en esport federat; la insalubritat dels habitatges de l’EIGE al barri Miguel Hernández d’Alacant i  la falta de cirurgians pediàtrics en hospitals de la CV, entre molts d’altres.

INFORMES ESPECIALS

A la tasca de la tramitació ordinària de queixes cal afegir la presentació de tres informes especials i/o monogràfics que van ser lliurats a les Corts Valencianes al llarg de l’any passat sota els títols següents:

• El paper dels servicis socials generals en la lluita contra la pobresa  i l’exclusió social en els municipis valencians durant la crisi, presentat al gener de 2017.
• L’exercici de la tutela de menors per les administracions públiques valencianes, lliurat un mes més tard, al febrer de 2017.
• L’atenció i la protecció a les dones víctimes de violència de gènere a la Comunitat Valenciana, que vam fer públic al juny de 2017.

Cadascun d’aquests documents conclou amb un conjunt de propostes de millores dirigides a les administracions amb competència en cadascun dels assumptes tractats.

COL·LABORACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ

Quant al grau de col·laboració de les administracions públiques valencianes amb  aquesta institució, volem significar que continua sent molt elevat i satisfactori. No obstant això, en l’Informe Anual 2017 es detallen tretze administracions que no han contestat a les nostres peticions d’informació després de diversos requeriments, fet que ens ha obligat a dictar resolucions sense conéixer l’opinió de l’administració denunciada. En aquesta situació es trobarien:

Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives (en 133 queixes); Ajuntament d’Elda (en 7 queixes), Ajuntament de Llíria (en 3 queixes); Ajuntament de Monforte del Cid (3 queixes); Ajuntament de Moncada (2 queixes); Conselleria de Sanitat Universal (1 queixa); SUMA Gestió Tributària (1 queixa); Ajuntament de Benaguasil (1 queixa); Ajuntament de Catarroja (1 queixa);  Ajuntament de Mutxamel (1 queixa); Ajuntament de Nàquera (1 queixa); Ajuntament de Peníscola (1 queixa); Ajuntament de Rojales (1 queixa).

També donem compte en l’Informe d’aquelles administracions que no han donat resposta a les nostres recomanacions, suggeriments o recordatoris de deures legals després de repetits intents d’obtindre resposta. Aquesta seria la situació de les administracions següents:

La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives (en 95 resolucions); Ajuntament d’Elda (8 resolucions, encara que en 3 rebérem resposta després de comunicar-los el tancament de la queixa); Conselleria de Sanitat Universal (2 resolucions, encara que en una vam rebre informe després de comunicar-los el tancament de la queixa); Ajuntament de Catarroja (2 resolucions); Ajuntament de Llíria (2 resolucions, en una vam rebre resposta després de comunicar-los el tancament de la queixa); Ajuntament de Moncada (2 resolucions); Ajuntament de Mutxamel (2 resolucions); Ajuntament d’Orihuela (2 resolucions); Conselleria d’Educació (1 resolució); Conselleria d’Habitatge (1 resolució); SUMA Gestió Tributària (1 resolució); Ajuntament d’Alginet (1 resolució); Ajuntament d’Alacant (1 resolució), Ajuntament d’Aielo de Malferit (1 resolució); Ajuntament de Bellreguard (1 resolució); Ajuntament de Burjassot (1 resolució); Ajuntament de Carcaixent (1 resolució que contesten després de comunicar-los el tancament de la queixa); Ajuntament de Chiva (1 resolució); Ajuntament de Daimús (1 resolució); Ajuntament de Daya Nueva (1 resolució); Ajuntament d’Oliva (1 resolució, que contesten després de comunicar-los el tancament de la queixa); Ajuntament de Peníscola (1 resolució); Ajuntament de Rojales (1 resolució); Ajuntament de Serra (1 resolució); Ajuntament de Torrevieja (1 resolució); Ajuntament de València (1 resolució); Ajuntament de Vinalesa (1 resolució).

En les dues situacions descrites, hi ha expedients en què hem rebut l’informe requerit després d’haver dictat la resolució, i altres en què l’Administració contesta a la nostra resolució una vegada que ja hem tancat la queixa.

En qualsevol cas, i sobre aquesta falta de col·laboració, el Síndic adverteix de la idiosincràsia d’aquesta institució i de l’obligació que té l’Administració de col·laborar-hi perquè funcione correctament: “La peculiar naturalesa d’aquesta institució, les resolucions de la qual no gaudeixen de força per a obligar al seu compliment, requereix d’un elevat grau de col·laboració de les administracions i organismes subjectes al seu control. D’una altra manera, el Síndic pot esdevindre una veu que clama en el desert i que hauria de cridar vegada més fort perquè les seues denúncies assolisquen el suficient grau de notorietat”.

NOTA: Totes les resolucions que esmenten en l’Informe Anual poden ser consultades en la nostra pàgina web, per a la qual cosa solament haureu de fer clic sobre el número de queixa (en la versió digital). Igualment, tots els informes especials publicats durant el 2017 també es troben disponibles en la nostra web perquè puguen ser consultats i descarregats.

Consulteu l’Informe Anual 2017 en la nostra pàgina web.