Actualitat

El Síndic de Greuges de la Comunitat valenciana, José Cholbi, acaba de fer pública una investigació sobre l’acolliment familiar de menors de 0 a 6 anys a la Comunitat Valenciana. Es tracta d’una qüestió que aquesta institució examina de manera constant, amb l’objectiu de fer un seguiment de l’atenció que el Consell presta a aquest grup de menors especialment vulnerables.

Des de la seua entrada en vigor en 2015, la Llei de protecció del menor s’oposa a l’ingrés de menors de 0-6 anys en centres residencials llevat de casos molt excepcionals, per als quals la llei preveu estades màximes de tres mesos. No obstant això, la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha informat el Síndic que dels 508 menors d’entre 0 i 6 anys que té sota la seua tutela, 76 es troben en acolliment residencial. Aquesta situació no pot ser acceptada pel Síndic, tot i reconéixer l’avanç respecte de la realitat analitzada per aquesta institució en 2017 (quan hi havia 96 menors de 0 a 6 anys en residència).

Si ens centrem en els menors de 0 a 3 anys, quan les xiquetes i els xiquets tenen més necessitat d’un ambient familiar per a un adequat desenvolupament físic, psicològic i emocional, en la data d’emissió de l’informe (novembre 2018), la Conselleria comunicava que hi havia 42 menors acollits en residències, 25 a la província d’Alacant i 17 a la de València.  I el que més preocupa el Síndic: el 100% d’aquests acolliments residencials sobrepassava el període màxim legal de tres mesos.

D’acord amb la Conselleria, entre els motius d’aquests ingressos es trobaria: la diversitat funcional o física del menor, l’estada amb la resta de germans, l’estudi i la valoració de retorn a la família o la permanència amb la progenitora en pis d’adolescents, en aquesta última situació es trobarien 7 dels 42 menors.

MÉS FAMÍLIES D’ACOLLIDA I IMPLANTACIÓ DE l’ACOLLIMENT FAMILIAR PROFESSIONALITZAT

Tanmateix, per al Síndic la solució passa per intensificar les accions de captació, selecció i formació de noves famílies d’acollida. Cholbi insisteix en la necessitat d’implantar l’acolliment familiar professionalitzat. És una modalitat que funciona ja en altres comunitats, en què s’entaula una relació laboral amb la persona acollidora, que obligatòriament ha de tindre una qualificació, experiència i formació específica per a atendre adequadament els menors amb diversitat funcional o un altre tipus de necessitat especial.

FALTA DE FAMÍLIES D’URGÈNCIA I DIAGNÒSTIC

Una altra de les demandes del Síndic per a evitar els ingressos en centres residencials passa per garantir que la durada dels acolliments familiars d’urgència-diagnòstic no supere els sis mesos previstos per la llei, període durant el qual l’Administració ha de resoldre una mesura de protecció més estable per a la persona menor d’edat.

En l’actualitat, la permanència de menors en aquest tipus d’acolliment es prolonga durant un any o fins i tot any i mig. Aquesta dilació agreuja encara més la falta de famílies d’urgència-diagnòstic, la finalitat de les quals és intervindre de manera immediata en el moment en què un menor (especialment de 0-6 anys) és separat dels seus pares.

Accediu a la  resolució del Síndic sobre aquest assumpte.