Actualitat

Avui, 25 de novembre, celebrem el Dia Internacional de l’Eliminació dela Violència contra la Dona. Des del Síndic de Greuges, volem unir-nos a totes aquelles persones, associacions i administracions compromeses amb la conscienciació i eradicació d’esta xacra social.

És veritat que durant els últims anys hem aconseguit avanços legislatius. Sense anar més lluny, l’1 d’agost d’enguany va entrar en vigor a Espanya el Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, conegut com el Conveni d’Istanbul. Este instrument definix les distintes formes de violència contra la dona i exigix que siguen tipificades.

I és que la violència contra la dona comprén multitud d’actes, des de l’assetjament fins a la violència sexual, física i psicològica a mans de parelles i exparelles, sense oblidar el matrimoni forçat, la mutilació genital femenina o el tràfic de dones i xiquetes amb finalitats d’explotació sexual. Tots estos actes constituïxen violacions dels drets humans més bàsics, amb greus conseqüències per a la integritat física i mental de les víctimes.

Malgrat tots els esforços realitzats i els avanços aconseguits, encara ens falta molt de camí per recórrer. Tots, en la mesura de les nostres possibilitats, tenim responsabilitat a l’hora de combatre la violència contra les dones i, especialment, les administracions públiques, que han d’adoptar polítiques i mesures transversals de gènere, dotades de suficient pressupost i que siguen capaces de proporcionar una solució eficaç a este problema.

Actualment, em preocupen especialment els graus de violència que suporten les nostres adolescents i joves. Les noves tecnologies i xarxes socials han esdevingut un instrument habitual per a perpetrar noves conductes violentes i de control entre la gent més jove. De la mateixa manera que ocorre amb altres pautes violentes, la detecció precoç de comportaments agressius, les estratègies de prevenció i l’educació són imprescindibles per a atallar el problema actual.

D’altra banda, fa uns dies, amb motiu de la Jornada que organitzàrem sobre drets dels menors, vam tindre l’honor de poder escoltar la inquietant experiència d’Helena Maleno, investigadora especialista en processos migratoris. Amb gran valentia, Maleno denunciava que les xarxes de tràfic s’han postulat en els països d’origen com una oportunitat per a moltes dones i xiquetes de poder migrar. I, pitjor encara, que el tràfic per a finalitats sexuals no existiria si no hi haguera una demanda de mercat sexual. La falta de visibilitat d’este problema, com també l’absència d’una llei específica contra el tràfic i comerç de persones, fa encara més difícil combatre esta classe d’esclavitud.

Per acabar, ens agradaria recordar una cita de Kofi Annan, que diu:

La violència contra la dona és potser la més violació més vergonyosa dels drets humans. No coneix límits geogràfics, culturals o de riqueses. Mentre continue, no podrem afirmar que hem avançat realment envers la igualtat, el desenvolupament i la pau.