Actualitat

El Defensor del Poble, el Defensor del Poble Andalús, el Síndic de Greuges de Catalunya, el Valedor do Pobo de Galícia, el Diputat del Comú de Canàries, l’Ararteko del País Basc, el Justícia d’Aragó, el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, el Procurador del Comú de Castella i Lleó i el Defensor del Poble de Navarra s’han reunit a Santander en les XXX Jornades de Coordinació dels Defensors del Poble, que han tingut com a objecte “L’habitatge públic a Espanya”, i volen difondre la següent

DECLARACIÓ

1a. Cal que els poders públics donen resposta a un dels principals problemes que afligixen els ciutadans al nostre país, com és la situació de les persones que no poden disposar d’un habitatge digne i adequat, un problema que s’ha fet més visible amb la situació de crisi econòmica que ha travessat el nostre país.

Els defensors del poble recordem que la Constitució considera l’accés al gaudi d’un habitatge digne i adequat un dret constitucional en el títol I dels drets i deures dels ciutadans (article 47), i que correspon als poders públics de l’Estat social (article 1) assegurar este dret a través de la legislació positiva (tant estatal com autonòmica) i dotar-lo d’un contingut concret i exigible davant de l’Administració i dels tribunals de justícia, com també disposar dels recursos suficients per a fer efectiu este dret dels ciutadans per consideració a les seues circumstàncies familiars, personals i econòmiques (article 53 de la Constitució).

Per això, instem l’Estat i les comunitats autònomes que impulsen la legislació suficient que garantisca este dret constitucional i que, a través dels pressupostos respectius, doten de recursos les administracions competents per a materialitzar-lo a favor dels ciutadans que ho necessiten.

2a. Demanem a les administracions públiques que augmenten i reforcen el parc d’habitatge públic en lloguer.

3a. Caldria disposar d’informació i dades fiables de cada territori sobre la seua necessitat real d’habitatge, l’evolució dels preus dels habitatges protegits en comparació amb els preus dels habitatges lliures, el parc públic d’habitatges de lloguer i, en general, sobre els instruments bàsics que permeten una estadística útil per al disseny de les polítiques públiques d’habitatge.

4a. Cal reservar un percentatge d’habitatges per als col·lectius vulnerables i les persones amb especial necessitat d’habitatge.

5a. Considerem més just que l’adjudicació dels habitatges de protecció pública es faça d’acord amb un sistema de baremació prèviament establit i no per sorteig. S’ha de reforçar la publicitat, transparència, celeritat i eficàcia dels procediments d’adjudicació d’habitatges.

6a. Cal definir i regular el concepte d’habitatge buit, i impulsar-ne un inventari correcte, dinamitzar la posada a disposició en el mercat de lloguer dels habitatges protegits deshabitats i, en cas contrari, adoptar mesures d’intervenció pública.

7a. Cal implantar registres d’habitatges protegits o millorar els existents i inscriure-hi tots els que hi ha. Estos registres han de contindre dades suficients per a permetre un control fiable del nombre d’habitatges i, a més, s’han de dissenyar de manera homogènia en les diverses comunitats autònomes.

8a. Pel que fa a les ajudes a l’habitatge, proposem que es revise i es millore la seua gestió, a fi d’evitar el retard en la resolució de les que hi ha convocades i el pagament de les que han estat reconegudes.

S’ha de fer efectiu el sistema d’ajudes per a fomentar el lloguer i la rehabilitació edificatòria, i la regeneració i renovació urbanes.

Cal millorar la fiscalitat de l’habitatge i alleujar l’esforç perquè les persones amb circumstàncies sobrevingudes no imputables a elles i que no puguen afrontar les seues obligacions s’hi puguen mantindre.

9a. S’han de fer efectius els patrimonis públics de sòl, com també estudiar la creació per part de les comunitats autònomes de patrimonis o bancs de sòl públic destinats a la construcció d’habitatges de protecció oficial o promoció pública.

10a. La Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) i el Fons Social d’Habitatges (FSH) són actors qualificats del mercat d’habitatge. Considerem que, en política d’habitatge, cal tindre en compte les borses d’habitatge, entre estes les de la SAREB, les entitats financeres i el FSH.

Cal ampliar els supòsits i flexibilitzar els requisits perquè les persones i famílies que han perdut els seus habitatges puguen accedir a aquells que nodrixen el Fons Social d’Habitatge.