Actualitat

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha organitzat una Jornada amb el títol “La Defensa del Dret Fonamental a una Bona Administració”, que s’ha celebrat hui en el Museu Arqueològic d’Alacant, en què experts en la matèria han analitzat el canvi de paradigma en les relacions entre la ciutadania i l’Administració.

El síndic de Greuges, Ángel Luna, i la vicepresidenta segona del Consell i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero, han sigut els encarregats d’inaugurar aquesta trobada a la qual han assistit prop de 200 persones.

En la seua intervenció, Luna ha mostrat la preocupació per les queixes que rep aquesta institució relacionades amb la falta de resposta, les demores a resoldre o la petició de documentació que ja té l’Administració, entre altres coses. En moltes ocasions, aquestes deficiències en la tramitació d’expedients afecten les persones més vulnerables.

El síndic ha lamentat que en aquestes actuacions recurrents «moltes vegades només es requereix un esforç mínim per part de l’empleat públic». Per això, ha insistit en la importància de positivitzar, amb normes ètiques i de conducta, les obligacions dels empleats públics, no sols dels alts càrrecs i dirigents polítics. Així mateix, s’ha mostrat partidari d’aprovar una llei autonòmica que garantisca el compliment real i efectiu del dret a una bona administració.

Per la seua part, la vicepresidenta segona ha assenyalat durant la seua intervenció que el dret a una bona administració engloba, entre altres, el dret a “un tractament equitatiu i imparcial dels assumptes administratius i a una resposta dins d’un termini raonable, així com a rebre serveis públics de qualitat”. A més, ha posat en valor la labor del Síndic de Greuges com a garant d’aquests drets i també el seu treball en la prevenció d’una mala administració a la Comunitat Valenciana.

La construcció del dret a una bona administració

La primera ponència ha sigut a càrrec del catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona, Juli Ponce Solé, que ha alertat de «la falta de qualitat institucional i de l’ampli marge de millora de les administracions públiques». Ponce ha assenyalat que «la bona gestió pública ens permet tindre resultats que es tradueixen en valor públic, en impactes positius per al benestar de la societat. En definitiva, en la garantia dels drets i les llibertats de la ciutadania».

La jutgessa del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, María Lourdes Arastey, ha indicat durant la seua intervenció que la bona administració és un precepte inclòs en la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que qualifica de dret subjectiu, «un principi general del dret i un valor de la Unió Europea». També ha reclamat el dret de la ciutadania a no haver de veure’s obligada a litigar per a poder satisfer els seus drets.

L’última ponència del matí ha sigut a càrrec del magistrat del Tribunal Suprem Dimitry Teodoro Berberoff, que ha incidit en el fet que el valor afegit de la bona administració és ser un principi d’interpretació i un criteri orientador de les normes jurídiques.

Taula redona: S’aplica el dret a una bona administració?

Durant la sessió vespertina, ha tingut lloc una taula redona en què els ponents, moderats per l’adjunt segon del Síndic, Carlos Castillo, han compartit les seues experiències sobre l’aplicació del dret a una bona administració des de les seues respectives organitzacions. Hi han participat: Bàrbara Aranda Carles, cap adjunta en el Servei Jurídic de l’Agència Tributària; Álvaro Martínez Ávila, advocat general de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana; Eva Gutiérrez Casbas, directora de l’Àrea Contenciosa de la Diputació Provincial d’Alacant; i Ignacio Gally, degà del Col·legi d’Advocats d’Alacant.

Finalment, el síndic, Ángel Luna, s’ha encarregat de clausurar la jornada i exposar les conclusions més importants de tot el que han dit els experts.