Actualitat

El síndic de Greuges, Ángel Luna, acompanyat de l’adjunta primera, Concha Bru, i del adjunt segon, Carlos Castillo,  ha presentat aquest matí el seu Informe anual 2022 en les Corts Valencianes, en el qual assenyala que, després de la pandèmia, encara resten notables seqüeles que compliquen les relacions entre la ciutadania i les administracions encarregades d’atendre els seus drets.

«L’Administració és un territori hostil per al ciutadà», afirma Luna, qui argumenta que això és així, en primer lloc, perquè aquesta no contesta les seues demandes, després perquè li exigeix massa requisits i finalment perquè l’interessat no entén els procediments administratius, a més a més, cal afegir-hi la falta d’empatia moltes vegades quan és atés.

El defensor destaca que moltes de les queixes rebudes en la institució estan motivades per la desídia en la tramitació dels expedients, ja que es deixa passar el temps i després es reclament esmenes que s’haurien d’haver demanat des del primer moment. «Per a les persones en situació de vulnerabilitat el pas del temps sense rebre ajuda pot resultar demolidor», i fa «una crida d’auxili a responsables polítics, funcionaris i treballadors públics per a promoure una cultura administrativa de veritable servei públic».

Mantenir la cita prèvia obligatòria infringeix drets de la ciutadania

Una dada significativa que revela les dificultats a què al·ludeix el Síndic de Greuges és el manteniment de la cita prèvia. En el moment de tancar aquest Informe anual 2022, encara hi ha administracions que persisteixen a exigir aquest requisit. La institució ha rebut nombroses queixes contra aquesta pràctica. I, per a complicar-ho encara més, sovint aquesta cita prèvia només pot ser sol·licitada electrònicament, fet que ha provocat que aparega una malícia de bloqueig i venda de cites, amb un perjudici ben evident per a les persones que les necessiten.

Mantenir la cita prèvia quan ja han passat les restriccions de la pandèmia infringeix drets reconeguts a la ciutadania per la llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques o la llei de règim jurídic del sector públic, que obliga a respectar els principis de proximitat i d’eficàcia.

El silenci administratiu condueix al descrèdit de les institucions

 Així mateix, i també referit al funcionament de les administracions, la falta de resposta al ciutadà és el primer problema que mostren les queixes tramitades en aquesta institució. La major part de vegades les queixes que arriben al defensor plantegen el silenci de l’Administració davant de les peticions dels ciutadans, siga quin siga el seu problema (dependència, educació, ocupació, habitatge, etc.),  fet que, de primer, és una vulneració d’un dret fonamental. Acudeixen al Síndic perquè no saben a què atenir-se. En quasi tots els casos, la falta de resposta oculta la vulneració d’un dret material o la insatisfacció d’una prestació. Però la simple falta de resposta instal·la ja el ciutadà en la perplexitat, la confusió i el desassossec. Al cap de mesos, o d’anys, no sap res de la seua petició. Ni tan sols si s’està tramitant.

Aquest comportament no és acceptable. És una vulneració de la llei i una falta de respecte a les persones que han acudit a trucar a les portes de les administracions públiques. «Aquesta desconsideració envers la ciutadania porta com a conseqüència el descrèdit de les institucions» declara Luna. Les resolucions del Síndic estan repletes de recordatoris de l’article 41 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, però també de l’article 9 del nostre Estatut d’Autonomia, que consagren el dret a una bona administració. Entorn d’aquest dret fonamental s’articula gran part de l’actuació del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana.

L’Administració ha d’actuar sota el principi de personalitat jurídica única i no ha d’eludir responsabilitats

D’altra banda, cal advertir de la tendència a eludir responsabilitats que s’observa en nombrosos àmbits administratius. Per al Síndic és freqüent rebre informes que assenyalen un altre departament, o una altra unitat dins del mateix departament, quan es requereix una explicació respecte d’una deficiència denunciada.

El cas més paradigmàtic ha sigut el relacionat amb la tramitació del bo social tèrmic corresponent a l’any 2020, que va donar lloc a un important nombre de queixes en l’exercici 2022. Després de rebre diversos informes de diferents conselleries, en què rebutjaven la seua competència en el tema, aquesta institució va haver de dirigir-se a la Presidència del Consell perquè es determinara clarament quin era el departament responsable de la tramitació de l’ajuda que reclamaven els afectats.

Aquest vici s’esdevé en no pocs ajuntaments, sobretot en alguns d’elevada grandària. Quan requerim l’alcalde perquè el consistori informe sobre un problema, sovint rebem la resposta signada per algun funcionari d’un departament que n’assenyala un altre com a encarregat de la competència. El Síndic ha hagut de recordar que l’Administració ha d’actuar sota el principi de personalitat jurídica única, i que els seus requeriments van dirigits a l’entitat de què es tracte i no a qualsevol dels seus departaments. Aquest recordatori no resulta sempre atés.

Urgeix reformar l’atenció primària i pal·liar les llistes d’espera

Així mateix, pel que fa a l’exercici dels drets més bàsics a la Comunitat Valenciana, cal destacar l’enorme preocupació que produeix la situació de l’assistència sanitària. No és l’àmbit que més queixes provoca davant aquesta institució. Probablement, l’existència d’un Servei d’Assistència i Informació al Pacient (SAIP) filtra el nombre de reclamacions dels usuaris i fa que només ens arriben les que no han sigut resoltes, que no en són poques.

En aquest tema sí que es pot dir amb claredat que s’arrosseguen importants seqüeles de la pandèmia. Les dificultats en el nostre sistema sanitari no van començar ací, venen des de lluny, però, per descomptat, s’han agreujat considerablement.

L’atenció primària continua acumulant descontentaments i les seues deficiències repercuteixen en els hospitals, les urgències dels quals es col·lapsen per pacients que haurien de ser objecte de tractament en els centres de salut. Referent a això, el defensor insta que s’aborde de manera urgent la reforma de l’atenció primària.

Als retards en l’atenció primària i en les especialitats s’uneixen les llistes d’espera hospitalàries, situades en paràmetres inacceptables, que provoquen desesperació en els usuaris.

En aquesta situació, quan la solució requereix determinació i anys, el mínim exigible a les autoritats sanitàries és un exercici de transparència i realisme. Els ciutadans ja saben que les coses estan malament i el que necessiten és una explicació comprensible, veraç i raonable sobre els passos que ha de fer per a resoldre els problemes. També requereixen previsions ajustades als recursos disponibles i demanen transparència en la gestió dels serveis per a erradicar les sospites de greuges o tracte injustificat que minen la credibilitat del sistema. Aqueixa idea va portar aquesta institució a iniciar una queixa d’ofici sobre la publicitat de les llistes d’espera, tal com recollim en l’Informe anual 2022.

Respostes més contundents en salut mental

 Un capítol a banda mereixen els problemes de salut mental, l’increment dels quals ha sigut evident a partir de la pandèmia, sobretot entre els joves. El Síndic va abordar, també en una queixa d’ofici, la situació especialment greu dels recursos de salut mental en el Departament de la Marina Alta, però la situació d’altres departaments dista molt de ser satisfactòria.

De moment, l’estructura creada a partir de la figura del Comissionat per al Pla Valencià d’Acció per a la Salut Mental, Drogodependències i Conductes Addictives no ha oferit resultats tangibles, més enllà del procés de participació ciutadana desenvolupat i uns quants anuncis d’accions puntuals en període de materialització. Sembla que no hi ha cap dubte quant al fet que aquests problemes requereixen una resposta molt més contundent que la que s’ha brindat fins hui.

La recomposició del sistema sanitari valencià requerirà un esforç pressupostari enorme, sostingut i creixent. És important que això es tinga en compte si es vol atendre la que probablement és la principal preocupació de la ciutadania valenciana actualment.

Persisteixen les deficiències en serveis socials

En matèria de serveis socials, ateses les competències que inclou, seguim acumulant el major nombre de queixes que rep el Síndic. Hi continuen destacant les mateixes deficiències que hem denunciat al llarg dels informes anuals dels darrers anys. Hi persisteixen els mateixos problemes en matèria de dependència, discapacitat o renda valenciana d’inclusió, derivats dels models de gestió, els procediments implantats i les mancances en les eines informàtiques que es detallaven en l’Informe anual 2021, i els avanços per a solucionar-los han sigut insuficients.

Cal ressenyar el constant advertiment del defensor relatiu al fet que es fa una errònia aplicació de la llei a l’hora de denegar la prestació de renda valenciana d’inclusió als qui han acceptat breus treballs temporals. Aquest advertiment ha continuat sense ser atés per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, i per això aquesta institució va haver d’obrir una queixa d’ofici sobre aquest assumpte.

Sovint, el Síndic té la sensació que la normativa s’incompleix, però no es modifica. Per exemple: l’incompliment flagrant de la Llei de la Generalitat 9/2016, de procediments d’emergència ciutadana, ha sigut denunciat per aquesta institució en els informes anuals i en seu parlamentària, però es continua mantenint com un brindis al sol.

Un altre incompliment recurrent és l’obligació d’incloure en la resolució del Programa del Pla Individual d’Atenció (PIA) els efectes retroactius que puguen correspondre a la persona dependent, quan aquest dictamen s’emeta una vegada transcorregut el termini de sis mesos des de la sol·licitud de dependència. En lloc de fer això, la Conselleria inicia un nou procediment per a reconéixer al ciutadà els seus drets econòmics retroactius. Aquests nous expedients acumulen més retards i donen lloc a moltes queixes.

A més, sovint, la persona dependent mor abans que es resolguen els denominats efectes retroactius. La pregunta immediata és: si la Conselleria considera necessari un nou expedient, per què no es modifica la norma reglamentària en lloc d’incomplir-la? El Síndic, a través de les seues resolucions, porta anys reclamant, infructuosament, la seua aplicació.

Ajudes econòmiques directes per a habitatge

D’altra banda, aquesta institució ha d’informar del tancament de la investigació d’ofici sobre el Reglament del Registre d’Habitatges de la Comunitat Valenciana i procediment d’adjudicació d’habitatges, iniciada el 2021.

Si bé és cert que la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica va acceptar totes les recomanacions efectuades per aquesta institució, fins hui només s’ha aprovat una reforma legal que permetria concedir ajudes econòmiques directes a aquelles unitats de convivència vulnerables a les quals no es pot oferir un habitatge. És un avanç important que salva el que la Conselleria considerava un escull legal per a oferir aquestes ajudes directes.

De tota manera, malgrat que aquesta modificació legal elimina les traves al·legades fins ara, la Conselleria haurà de determinar el procediment per a concretar les ajudes reals. Tampoc s’han adoptat altres mesures que permeten valorar si l’acceptació de la resta de les recomanacions del Síndic es compleix. El defensor farà un seguiment del grau de compliment dels compromisos adquirits per la Conselleria d’Habitatge, sobretot quant a eliminar l’obligatorietat de fer servir mitjans electrònics per a sol·licitar les ajudes.

Desídia col·lectiva davant la falta de transparència que enforteix la democràcia

Finalment, el Síndic no pot oblidar que una de les seues funcions, tal com reconeixen els denominats Principis de Venècia del Consell d’Europa, té com a objectiu l’enfortiment de la democràcia.

Resulta important ressenyar que, segons les xifres d’aquest Informe anual 2022, sembla que les queixes de transparència i participació ciutadana han descendit respecte de l’any anterior, però no és així. L’explicació rau en el fet que moltes queixes s’han comptabilitzat amb les de procediment administratiu (abans règim jurídic), ja que són transversals.

Aquesta institució continua rebent cada any centenars de queixes presentades per aquests motius. Molts alcaldes segueixen pensant que les dades i els informes que maneja l’ajuntament són seus i que poden graduar al seu antull l’accés a aquests per part d’altres membres de la corporació.

Tot i que això és greu, no ho és menys la falta de reacció de les Corts Valencianes davant la denúncia d’aquests fets, la qual efectuem any rere any. En l’ Informe anual 2021 el Síndic va arribar a «(…) plantejar a les Corts Valencianes la necessitat de modificar l’article 128 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de regular específicament l’accés directe de tots els regidors als documents i a la informació continguda en els sistemes informàtics de gestió electrònica dels expedients municipals (…)».

Tanmateix, no s’ha fet res sobre aquest tema. Sembla que no interessa a ningú corregir aquesta greu anomalia. “Ni el Consell, ni els grups parlamentaris, que gaudeixen d’iniciativa legislativa, han considerat oportú iniciar una reforma legal que permeta als grups de regidors en l’oposició accedir, sense traves, a tota la documentació que hi ha en el consistori. Tampoc la recentment aprovada Llei de la Generalitat 1/2022, de transparència i bon hovern, s’ha dignat a abordar aquest problema que afecta a tothom”, indica Luna.

Al defensor, li resulta molt difícil entendre aquesta desídia col·lectiva davant l’amenaça que significa, per al correcte funcionament de les institucions democràtiques, l’obscurantisme amb el qual es manegen els assumptes públics.

Documents adjunts:

• Taules i gràfics en què es plasma l’activitat de la institució durant l’exercici 2022 en xifres.

• Informe Anual 2022