Actualitat

La complementarietat amb l’ingrés mínim vital genera inseguretat i indefensió, especialment a les persones que ja perceben la RVI, per la falta de col·laboració entre administracions

Una persona de Petrer, que forma família monoparental juntament amb el seu fill de 9 anys, va presentar una queixa davant del Síndic per la situació següent:

L’interessat percebia una prestació per fill a càrrec i, des del 2019, rebia també l’ajuda de la renda valenciana d’inclusió (RVI). No obstant això, al juny del 2020 el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions li va concedir d’ofici l’ingrés mínim vital (IMV). Ell el va rebutjar per a continuar mantenint la prestació per fill a càrrec i la RVI perquè, en aquell moment, eren incompatibles la RVI i l’IMV.

Al febrer del 2021, la renda valenciana d’inclusió va deixar de ser de 922’50 euros al mes i va passar a ser de 363’25 euros, sense cap explicació. L’interessat va intuir que seria per a compensar una suposada ajuda de l’IMV, però ningú li havia comunicat que s’haguera aprovat aquesta ajuda estatal ni tampoc l’estava percebent. No comprenia per quin motiu s’havia produït aquesta reducció i sobre la base de què s’havia produït, i l’Administració no li donava raons sobre això.

Per al Síndic, és evident que la complementarietat amb la prestació d’IMV està generant inseguretat, incertesa i indefensió a les persones que ja perceben la RVI, especialment quan no existeix un conveni de col·laboració entre les administracions que permeta una gestió conjunta de totes dues prestacions.

Si la Conselleria d’Igualtat i Polítiques inclusives decideix “compensar” la prestació de RVI que percep un ciutadà amb la prestació de l’IMV, ha de tenir la certesa que l’Administració General de l’Estat ha donat trasllat de la resolució aprovatòria de l’IMV a la persona interessada, ja que en cas contrari es pot produir una minoració de la RVI sense haver-se fet efectiu l’IMV, amb els consegüents perjudicis per a la persona afectada.

D’altra banda, el Síndic considera absolutament necessària l’aprovació d’una nova resolució i la seua comunicació a la persona interessada, quan es produïsca la denominada “resta” de la quantia que s’ha de percebre. En el seu informe la Conselleria intenta justificar la inexistència de resolució perquè la “resta” es realitza de manera “automàtica”. L’article 18.2 de la Llei 19/2017 parla de resta però no exclou l’aprovació d’una nova resolució, la qual aportaria més garanties a les persones perceptores, especialment més seguretat jurídica i comprensió dels fets, sobretot quan aquesta minoració no va acompanyada per una resolució d’IMV o de vegades ni tan sols d’aquest abonament, ja que sovint difereixen en el temps.

Per tot això:

1. RECOMANEM que es done trasllat a les persones interessades de qualsevol variació que experimente la seua prestació de RVI a través d’una resolució, en la qual s’expliquen amb claredat els motius d’aquesta modificació, recursos, terminis, etc.

2. RECOMANEM que des de la Generalitat s’inste l’Administració General de l’Estat a la signatura del conveni pertinent per a una millor gestió conjunta de les prestacions de RVI i d’IMV, la qual evite situacions d’inseguretat, demores i desconfiança en les persones perceptores d’aquestes ajudes.

3. SUGGERIM que, en el cas que ens ocupa i que és l’origen d’aquesta queixa, done al ciutadà una resposta raonada i justificada de les variacions realitzades en les seues prestacions.