Actualitat

Vegeu la resolució del Síndic sobre la salut mental infantojuvenil.

En els últims anys s’ha produït un clar augment de la demanda assistencial en l’àrea de salut mental infantil. Cada any són més els menors que hi són atesos. Entre les possibles causes d’aquesta tendència a l’alça els experts apunten que hi ha més informació, major sensibilització i es demana ajuda abans, a més dels avanços en el diagnòstic i la incidència que tenen per a la salut dels més xicotets les vivències traumàtiques o els problemes sociofamiliars.

En tot cas, de  l’ Estratègia de Salut Mental de la Comunitat Valenciana 2016-2020 es desprén que abans dels 14 anys ja han aparegut la meitat dels problemes de salut mental i als 17 anys el 70% dels trastorns ja s’han manifestat, per la qual cosa la prevenció, detecció i atenció en edats primerenques ha de ser una prioritat per a abordar les situacions de manera oportuna.

L’assistència a menors amb problemes de salut mental a la nostra Comunitat es fa principalment des de la Conselleria de Sanitat, encara que també des de la Conselleria d’Educació i de la d’Igualtat i Polítiques Inclusives. És per això que durant la tramitació d’aquesta investigació el Síndic s’ha dirigit a aquests tres departaments autonòmics a la recerca d’informació. També ha comptat amb l’experiència de professionals de l’àmbit sanitari, social i educatiu que formen part de l’Observatori del Menor del Síndic a fi de conéixer les dificultats amb què es troben en la seua pràctica diària.

ATENCIÓ SANITÀRIA

En les seues conclusions, Cholbi reconeix un augment evident dels recursos sanitaris disponibles, però adverteix que no són suficients. Els indicadors disponibles mostren, per exemple, que la Comunitat Valenciana compta amb 4 psiquiatres per cada 100.000 habitants, quan l’OMS fixa en 14 el nombre de professionals de psiquiatria recomanats per a atendre aquesta població; el mateix passaria amb el nombre de psicòlegs, infermers de salut mental, etc.

Segons l’informe remés per la Conselleria de Sanitat Universal (juliol 2017), els dispositius específics per a atendre menors amb problemes de salut mental a tota la Comunitat Valenciana són: 23 unitats de salut mental infantoadolescent (USMIA), 3 unitats d’hospitalització (UPH) i 2 hospitals de dia (HD), que van atendre durant l’any 2016 un total de 24.239 menors d’edat. Aquests recursos són considerats escassos pel Síndic, si tenim en compte les llistes d’espera, la pressió assistencial dels professionals i la creixent demanda d’aquests. Per això sol·licita a l’Administració sanitària més USMIA, més professionals destinats a aquestes unitats i, especialment, que s’augmente el nombre de psicòlegs per a millorar l’atenció terapèutica. També insta a implantar una xarxa suficient d’hospitals de dia – inexistent a la província de València- i de recursos residencials de mitjana estada per a menors d’edat.

A més, el Síndic considera prioritari elaborar un pla de salut mental infantojuvenil que desenvolupe el que disposa l’Estratègia de Salut Mental de la Comunitat Valenciana 2016-2020. Aquest pla, sens dubte, hauria d’anar lligat a una dotació adequada de mitjans econòmics i personals, i que també ha de reforçar la coordinació del personal sanitari amb els professionals de servicis socials i d’educació per a una atenció integral de xiquets i adolescents.

TENCIÓ SOCIAL A MENORS VULNERABLES

En la seua resolució, el Síndic lamenta no haver rebut l’informe sol·licitat a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives a pesar que li l’ha requerit moltes vegades. Les qüestions que li plantejava el defensor estaven relacionades amb l’atenció a la salut mental dels menors subjectes a mesura de protecció.

Tot i no comptar amb les dades oficials sol·licitades, i de la informació aportada per l’Observatori del Menor, el Síndic considera insuficient l’atenció que reben tant els menors tutelats com els que es troben en situació de risc social, i demana un protocol que permeta un accés preferent i específic d’aquests menors a les USMIA.

En el cas dels menors víctimes de violència de gènere, el Síndic considera imprescindible que aquests accedisquen als professionals de salut mental malgrat la negativa del progenitor agressor, una situació inadmissible -per les conseqüències que pot tindre per al desenvolupament personal, familiar, i social la no-intervenció-, cosa que també s’ha detectat al si de l’Observatori del Menor del Síndic.

ATENCIÓ EDUCATIVA

Per la seua banda, la Conselleria d’Educació indicava en el seu informe que, a efectes escolars,  els menors amb problemes de salut mental són avaluats pel servici psicopedagògic escolar (SPE), encarregat d’identificar les seues necessitats educatives i de proposar un pla d’actuació individualitzat amb les mesures, recursos i suports que requereixen.

No obstant això, el Síndic tramita queixes referides a l’atenció que rep l’alumnat amb necessitats educatives especials i insisteix en la necessitat d’augmentar la dotació d’orientadors i psicopedagogs, tant en els centres d’educació primària com en els instituts de secundària, a fi d’implantar mesures preventives, de detecció i atenció primerenca a aquests problemes. Així mateix, considera necessari actualitzar la normativa en matèria d’atenció escolar a alumnes amb problemes de salut mental, atenent al principi d’inclusió educativa.

Respecte de les noves unitats terapèutiques per a atendre l’alumnat amb problemes greus de salut mental que la Conselleria vol implantar i que, amb caràcter experimental, ja estan en funcionament en el Centre d’Educació Especial de Castelló, el Síndic adverteix de les crítiques rebudes per part d’alguns professionals sanitaris i pedagogs que consideren que aquestes unitats no responen a la filosofia de l’educació inclusiva i integradora. Per això, la institució proposa avaluar les seues experiències prèviament a la seua implantació definitiva.