Actualitat

Hi ha diversos moments en la vida d’una persona amb trastorn d’espectre autista i en la de les seues famílies en què se senten a la vora de l’abisme. Un d’aquests moments té lloc quan compleixen els set anys d’edat. A partir d’aquest moment conclou el conjunt d’intervencions multidisciplinàries (neuropediatres, psicòlegs, logopedes, terapeutes…) que es presta en els centres d’atenció primerenca als xiquets de 0 a 6 anys amb problemes de desenvolupament. Amb l’inici de l’etapa escolar, l’atenció a aquests menors passa a dependre únicament de l’Administració educativa. Una decisió que des del Síndic ja s’ha qüestionat per entendre que s’hauria de suprimir aquest límit d’edat en els casos en què els facultatius especialistes de la xarxa púbica recomanen la seua continuïtat.

Un altre salt al buit es produeix en complir els 21 anys, l’edat límit legal per a romandre escolaritzats en centres d’educació especial. Aquesta és la situació en què es troba Àlex, un jove amb TEA, un autisme sense llenguatge, que farà els 21 en uns mesos. Fins ara ha sigut alumne d’un col·legi d’educació especial de Castelló on ha comptat amb un professor d’educació especial, un educador compartit amb altres sis persones amb distintes capacitats i ha aconseguit molt bons resultats en l’estimulació de socialització i d’aprenentatge.

Arribats a aquesta edat, i d’acord amb el nivell competència en autonomia personal i social, l’Administració considera tres opcions: una seria incorporar aquestes persones a un Programa de Qualificació Professional Inicial Especial (una formació professional per a persones amb necessitats educatives especials permanents). Les altres dues opcions són derivar-les a un centre ocupacional o un centre de dia.

Els pares d’Àlex estan lluitant per aconseguir que el seu fill puga continuar uns anys més formant-se en centres educatius. Anna, la seua mare, va detallar al Síndic alguns dels múltiples esforços realitzats durant tots aquests anys i els seus merescuts èxits per a normalitzar la vida d’Àlex. El defineixen com un adolescent feliç, sobretot perquè comparteix espai i temps amb els seus iguals i amb normalitat “és un xaval que practica esport, li agrada la música, ix amb un grup d’amics … això sí, sempre amb monitors o amb ajuda d’un adult. Hem aconseguit que vaja sol al col·legi, que puga anar a comprar ell sol … que viatge”.

No obstant això, l’informe emés pel Servici Psicopedagògic Escolar ha frustrat la pretensió de seguir la seua formació educativa. El document assenyala que Àlex “no disposa d’un nivell d’autonomia personal i social que li permeta l’accés i el manteniment d’un lloc de treball en el futur”, un dictamen en què es basa la Conselleria d’Educació per a denegar-li l’accés al Programa de Qualificació Professional Inicial Especial i derivar-lo a un centre ocupacional.

Els pares d’Àlex discrepen frontalment amb la decisió adoptada i van aportar al Síndic un altre informe psicològic que aconsella continuar amb la seua formació acadèmica amb orientació i ajuda de personal de suport. L’informe considera que el desenvolupament d’Àlex no ha tocat sostre i que si segueix amb l’estimulació pertinent podria assolir un nivell major de desenvolupament i aprenentatge.

Si bé és cert que el Síndic no pot entrar a resoldre aquest tipus de desacords tècnics, no hi ha dubte que els pares tenen dret a formular recursos i reclamacions perquè es revisen les decisions adoptades per l’Administració amb què discrepen. Un dret que, en aquest cas, pot haver estat vulnerat perquè la Conselleria no ha dictat una resolució administrativa expressa en què conste la decisió adoptada, ni les vies per a presentar reclamació davant d’aquella. És per això que el defensor valencià l’ha urgit a emetre resolució administrativa per a permetre que els pares d’Àlex sol·liciten la revisió de la decisió adoptada respecte del seu fill. 

En relació amb les queixes sobre l’atenció a persones amb necessitats educatives especials, el Síndic porta anys reivindicant el dret a una educació inclusiva. Des d’aquesta institució s’insisteix en el fet que els poders públics han de garantir l’adequada atenció especialitzada a aquest alumnat i que s’han de regir pels principis de normalització i inclusió, tot assegurant la no-discriminació i la igualtat efectiva en l’accés i la permanència en el sistema educatiu. Per a això l’Administració haurà d’adoptar, entre altres mesures, la planificació i dotació dels recursos necessaris per a donar resposta a aquestes necessitats amb uns objectius molt clars: garantir els drets de les persones amb TEA en igualtat de condicions que els altres alumnes perquè assolisquen el màxim desenvolupament possible de totes les seues capacitats, com també que es propicie la seua autonomia i inserció en el món laboral.

Vegeu la resolució del Síndic sobre aquest assumpte.