Actualitat

L’Observatori del Menor del Síndic de Greuges, amb representació de vint-i-dues entitats de Castelló, València i Alacant, ha dut a terme hui, per primera vegada, la reunió del ple a Castelló. Es tracta d’un observatori que porta funcionant any i mig amb un objectiu molt clar: vetlar pels drets de la infància i l’adolescència. Per a això, els seus membres mantenen reunions trimestrals en què traslladen possibles situacions de vulneració dels drets dels menors que han detectat des de les seues respectives perspectives i àmbits d’actuació professional. Aquests assumptes són abordats i analitzats en profunditat pels experts d’aquest òrgan a fi d’elaborar propostes de millores dirigides a les administracions públiques competents. 

L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha sigut l’encarregada de donar la benvinguda als membres de l’Observatori i ha mostrat la seua satisfacció per acollir aquesta reunió en l’Ajuntament de la ciutat. Per la seua banda, Marco ha manifestat que “la protecció de la infància és un principi que hauria de ser transversal en totes les administracions i en totes les àrees de gestió.” I, en aquest sentit, ha fet públic el seu compromís de prioritzar les polítiques d’inclusió social i modificar aquelles actuacions que puguen situar els menors en situació de risc de desprotecció.  

A LA COMUNITAT VALENCIANA HI HA 3.848 MENORS AMB MESURES DE PROTECCIÓ FORA DE LES SEUES LLARS

Justament hui, l’Observatori del Menor ha presentat davant dels mitjans de comunicació el seu últim informe amb el títol L’exercici de la tutela de menors per l’Administració valenciana. El document, elaborat per tècnics de servicis socials de l’Administració, professionals de centres de menors, famílies acollidores i tècnics del Síndic, posa de manifest la necessitat imperiosa de definir un Pla Estratègic d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, una recomanació recurrent del defensor valencià des que en 2010 prescriguera el II Pla Integral de Família i Infància de la Comunitat Valenciana.

D’acord amb la informació a què ha tingut accés l’Observatori, en data 31 de desembre de 2015, el nombre de menors sota mesura de protecció jurídica per part de l’Administració autonòmica pujava a 3.848, i 3.128 d’aquests menors havien sigut declarats en situació de desemparament (tutelats per la Generalitat).

Dels 3.848 menors que es trobaven amb mesura jurídica de protecció, 1.083 estaven en acolliment residencial i 2.765 en acolliment familiar. D’aquests últims (acolliment familiar), 2.060 es trobaven en acolliment en família extensa i 705 en família educadora.

Al defensor del poble valencià, li preocupa especialment la situació d’alguns/es menors que ja han sigut declarats en situació de desemparament i que, a pesar d’això continuen romanent en els seus domicilis (la Conselleria va informar de 42 menors en aquesta situació). Aquestes incidències es produeixen, unes vegades per la falta de recursos per a poder atendre’ls (places d’acolliment residencial o familiar) i unes altres vegades per intents frustrats de retirar el menor, perquè no ha estat localitzat, a causa de desestimació judicial d’entrada al domicili, etc. Siga quina en siga la raó, el que està clar per al Síndic és que amb la prolongació de l’estada del menor al seu domicili s’està augmentant el temps que es troba desprotegit.

ACOLLIMENTS FAMILIARS DE MENORS

Igualment, el Síndic considera preocupant el nombre de menors de 0 a 6 anys que es troben en acolliment residencial, un total de 83, com també les seues prolongades estades en els centres, molt superiors als tres mesos previstos en la llei. L’informe de l’Observatori del Menor destaca la necessitat de no acordar els acolliments residencials de xiquetes i xiquets d’edats compreses entre els 0-3 anys i progressivament els d’edats compreses entre els 3-6 anys.

El defensor del poble valencià també destaca el valuós i inestimable paper de les famílies d’acollida en els procediments de protecció. Unes famílies mereixedores de tota la consideració i respecte per part de l’Administració pública, ja que “coneixen les necessitats emocionals i psicològiques de les xiquetes i xiquets que acullen a casa seua.” No obstant això i d’acord amb aquestes famílies, sovint no es té en compte la seua opinió a l’hora de prendre decisions per a la protecció dels menors que han tingut acollits.