Actualitat

Pertorbacions del somni, mal de cap, problemes estomacals, tensions fisiològiques, reaccions cardiovasculars, sordesa, trastorns psicològics i psiquiàtrics… estos són alguns dels efectes que produïx el soroll en la salut de les persones. Avui dia no hi ha dubte que este soroll no desitjat i nociu, juntament amb les vibracions que provoca, quan és continu i excedix uns determinats paràmetres, pot arribar a representar un factor de pertorbació en la qualitat de vida de les persones, i més encara si este soroll envaïx el nostre espai més íntim i privat, el domicili.

Des dels sorolls procedents de bars, terrasses, botelló, discoteques, fàbriques, maquinària, trànsit de vehicles, estacions de tren, aeroports, casals fallers, barraques, tendes de festes, campanars, fins als sorolls dels mateixos veïns adjacents; estes són les fonts generadores de molèsties acústiques més recurrents d’acord amb les queixes que la ciutadania fa arribar al Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana. El soroll o la contaminació acústica constituïx un dels motius més importants de queixes que rep el defensor del poble valencià diàriament, i així ho demostren les 569 queixes tramitades per esta institució durant l’any 2015.

No és un problema particular de la Comunitat Valenciana, sinó que sembla que la societat espanyola és una societat “sorollosa”. Així ho ha considerat l’OMS, que conclou que Espanya és el segon país més sorollós del món, darrere del Japó. Esta dada potser ajuda a entendre les dificultats que troben les persones afectades per a aconseguir una protecció efectiva contra la contaminació acústica, com també és la raó per la qual les Jornades de Coordinació de Defensors del Poble, que van concloure divendres passat, es dedicaren a la invasió dels sorolls en els domicilis.

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana i els seus homòlegs han consensuat un decàleg de propostes en el qual sol·liciten a les administracions públiques, entre altres coses, que reconeguen el dret de les persones a tindre un domicili lliure de sorolls; la protecció del dret al seu descans, com també el dret a la intimitat personal i familiar, i el dret a la seua integritat física i psíquica.

Per a garantir de manera real i efectiva el compliment d’estos drets, el Síndic remetrà a les entitats locals de la Comunitat Valenciana i a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural este document encaminat a millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Entre les propostes destaca la creació d’una unitat de policia ambiental especialitzada en la inspecció i el control de sorolls tant en territori urbà com en el rural.

El Síndic recorda que les administracions públiques tenen l’obligació d’actuar davant de qualsevol alteració de la pau familiar i de l’entorn en què es desenvolupa la vida íntima o privada. Per a exercir esta potestat “irrenunciable”, els ajuntaments compten amb diferents eines administratives que van des de sancions econòmiques fins a la clausura de les activitats. Sobre este aspecte, els defensors consideren que l’Administració ha de ser més activa i eficaç a l’hora d’inspeccionar les activitats sorolloses i en el control posterior del compliment de les mesures correctores exigides.

Però també és imprescindible que la ciutadania siga conscient del seu deure de respectar els drets de les altres persones, entre els quals està el dret al descans. Tot partint del fet que el gaudi d’estos drets és una obligació, no solament dels poders públics, sinó també de la societat civil, els defensors proposen impulsar l’educació cívica en els centres educatius i les campanyes informatives i de sensibilització.

Finalment, els defensors deixen la porta oberta a un debat en profunditat de la legislació vigent sobre el soroll i avaluar la possible millora de la regulació del soroll provocat per particulars i que afecte terceres persones. 

Vegeu el Decàleg de les defensories contra el soroll.