Actualitat

Després de l’entrada en vigor del Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, que recull les mesures de racionalització del sistema de dependència, el Síndic de Greuges ha rebut nombroses queixes i consultes sobre la rigorosa aplicació del criteri d’excepcionalitat de la prestació per als curadors no professionals. Segons sembla, fins a hores d’ara la Conselleria de Justícia i Benestar Social concedia esta prestació, que en la Llei té caràcter d’excepcionalitat, de manera generalitzada. Això ha possibilitat que els familiars hagen pogut tenir cura de les persones en situació de dependència. Però el criteri d’excepcionalitat exigit per la Conselleria en l’actualitat està sent aplicat en el seu sentit més rigorós.

Segons les persones afectades que han acudit al Síndic, els programes individuals d’atenció amb opció a curador no professional que no hagueren sigut resolts fins ara, independentment de la data de sol·licitud (alguns amb més de dos anys), hauran de ser revisats i modificats d’acord amb les noves directrius de la Conselleria de Justícia i Benestar Social.

Davant esta situació, Cholbi ha decidit obrir una queixa d’ofici, alhora que continuarà tramitant totes les queixes individuals que li arriben en este sentit.

El Síndic, per la seua banda, ha mostrat la seua preocupació per si este nou criteri de la Conselleria pot implicar, no ja la paralització d’expedients iniciats fa dos i tres anys fins i tot, sinó un retrocés en la seua tramitació, ja que es troben amb el fet que han d’elaborar una nova resolució, de manera que s’incrementa la demora que acumulen estos expedients.

Este és el cas, investigat pel Síndic, d’una ciutadana de 102 anys que, després de dos anys i mig de tramitació, ha vist com ha d’esperar que se li revise el recurs de curador que ja tenia aprovat, davant de la desesperació dels seus familiars, que estan realitzant un gran esforç econòmic per a atendre una persona que necessita cures les 24 hores del dia.

El Síndic considera que els curadors no professionals realitzen una important funció social que, d’una banda, comporta un considerable estalvi de fons públics en matèria social i sanitària, ja que es tracta del recurs més econòmic per a l’Administració i, d’una altra banda, han suplert la insuficiència de recursos públics (centres de dia, residències…) per a donar servici a la demanda existent.