Actualitat

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha dirigit diverses recomanacions a la Conselleria de Justícia i Benestar Social en relació amb la queixa d’ofici que va obrir per investigar l’atenció que, des d’esta Conselleria, es procura als menors estrangers no acompanyats que són atesos a través del sistema de protecció a menors de la Comunitat Valenciana.

 En la resolució del Síndic a la Conselleria, Cholbi insta a posar en funcionament mecanismes d’atenció no institucionals per a aquells menors que rebutgen ser atesos en centres de protecció, ja que estos queden en una situació d’especial vulnerabilitat a les actuacions de les màfies, explotació laboral i fins i tot explotació sexual.

Així mateix, i després d’haver comprovat que, fins a hores d’ara, no s’han emés les instruccions necessàries per a escometre les modificacions dels procediments incorporats en el Reglament de desplegament de la Llei d’estrangeria (Reial Decret 557/2011, de 20 d’abril), el Síndic recomana a la Conselleria que actualitze el protocol d’actuació interinstitucional per a l’atenció d’estos menors d’acord amb esta normativa.

Una altra de les peticions del defensor és que, des dels diversos departaments de la Generalitat, es promoga un pla d’actuació sobre els menors estrangers no acompanyats a la Comunitat, que desenvolupe les directrius fixades per la Comissió Europea en el seu Pla d’Acció sobre menors no acompanyats (2010-2014) en tot allò que siga de la seua competència i atenent a les tres vies d’acció previstes: la prevenció, els programes de protecció i la recepció i identificació de solucions duradores.

Determinació de l’edat dels menors

L’informe de Cholbi també presta una especial atenció a la determinació de l’edat dels menors estrangers no acompanyats. Moltes vegades resulta difícil conéixer amb exactitud la veracitat de l’edat, a causa de la falta de documentació i que els trets físics no coincidixen amb l’edat que diuen que tenen. En este sentit, el defensor manté que, sempre que l’interval d’edat determinada considere la minoria d’edat, l’Administració Pública haurà de prestar l’atenció que corresponga d’acord amb la legislació de protecció de menors.

Repatriació del menor

Quant a la repatriació del menor, la legislació vigent (esmentada abans) establix que haurà de ser promoguda sempre que responga al superior interés del menor. Les dades que es troben en l’informe indiquen que són molt poques les sol·licituds de repatriació que es duen a terme. Així, l’any 2010 i el primer trimestre de 2011, es van sol·licitar 83 repatriacions de menors estrangers no acompanyats, però no se’n va resoldre cap. Esta dada mereix una especial atenció del Síndic, ja que provoca dues situacions delicades: d’una banda, la de menors estrangers no acompanyats que romanen en la nostra Comunitat per la impossibilitat de retornar-hi, la qual cosa implica un repte molt important per a les administracions públiques competents (benestar social, educació, sanitat, etc.); i, d’una altra banda, la situació d’estos menors quan complixen la majoria d’edat, ja que molts queden sense cobertura legal i assistencial després d’haver sigut atesos pel sistema de protecció de menors.

Procedència i característiques d’estos menors

D’acord amb l’informe del Síndic, la principal procedència d’estos menors a la Comunitat Valenciana continua sent el Marroc i Algèria; la majoria són de sexe masculí; són menors que arriben amb intenció de quedar-se a Espanya, ja que les condicions en què viuen en els seus països són molt deficitàries i no disposen d’un sistema de protecció adequat. Moltes vegades, les famílies coneixen i fins i tot encoratgen o financen la vinguda d’estos menors. La seua situació escolar és deficitària. La situació familiar, a diferència del que se sol pensar, és estable, encara que amb dificultats econòmiques. Solament un 15% són els anomenats xiquets del carrer.